Premi Microrelats 2025
SEGONA EDICIÓ PREMI EL DIA MÉS NEGRE
El premi de microrelats El dia més negre, dedicats al gènere, que organitza l’associació Can Vallerià, compta amb la col·laboració de Premià Media i el patrocini de Comerç Premià de Mar, BDA Sailing i El Celleret.
Aquest concurs, de caràcter popular, pretén animar el públic aficionat als relats negres i criminals a escriure ells mateixos les seves històries.
En aquesta edició, s’hi van presentar 64 obres, amb una qualitat molt alta. El jurat, format per Enric Prats, en representació de l’associació Can Vallerià, i Susana Hernández, escriptora i codirectora del Festival Premià del Mal, va emetre el veredicte següent:
Primer premi. El primero, d’Àngel Martí Callau, de l’Ametlla de Mar. Segon premi. Un nou contracte, de Claudina Vallès Pàmies, d’Igualada.
El lliurament dels premis va tenir lloc durant la jornada inaugural del festival.
PRIMER PREMI
EL PRIMERO. Àngel Martí Callau
La inspectora Vargas llegó antes que el forense. En el callejón, un cadáver sin rostro y una nota: «Este era el primero». El hedor era insoportable, pero no tanto como el presentimiento que le estrujaba el pecho. Releyó la nota y comprendió el mensaje oculto: la tinta olía a su colonia. Corrió a casa. En la pared del salón, fotos de ella dormida, duchándose, riendo con su hija. Y un nuevo mensaje escrito en sangre: «El siguiente será más cercano». Tras ella, la puerta se cerró con un clic metálico.
L’obra guanyadora condensa bona part de les virtuts d’un microrelati destaca per la seva precisió i concisió de llenguatge, així com per la capacitat de narració, alhora que ret homenatge a les novel·les del gènere negre.
SEGON PREMI
UN NOU CONTRACTE. Claudina Vallès Pàmies
La dona va entrar al bar sense cridar l’atenció: caminar feixuc, abric fosc, boina de llana i una bossa de supermercat a la mà. Va seure a l’extrem de la barra i, amb un gest, demanà un cafè. En Ricard, cansat d’un dia llarg, li va servir sense aixecar la vista del taulell. Quan va tornar a mirar ella ja no hi era, i, al seu lloc, un sobre amb el seu nom. Dins, un bitllet de cent i una nota: «Tinc una feina per tu. Surt per darrere quan acabis el torn». Era tard i a fora plovia. Ell va sortir. La dona l’esperava recolzada en un cotxe, la mà dreta dins la bossa. Va treure un objecte que va anar desembolicant amb cura i, finalment, va sentir la seva veu:
– Jo netejo. I avui el que s’ha d’escombrar ets tu.
En Ricard acabava d’entendre que aquella nit acabava definitivament el seu torn.
El jurat valora de forma molt positiva la descripció acurada d’un ambient en aparença quotidià per capgirar les expectatives del lector a la part final, amb un component de sorpresa molt adient al gènere.