Participants 2026
Albert Calls
Albert Calls (Cabrera de Mar, 1966)
Periodista i editor. Ha publicat poemaris: La mort (La Magrana, 1992), Arquitextures (Oikos-Tau, 1998) i Taquicàrdies (7 i mig, 1998). Llibres de relats: Contes ràpids (Sirius, 1991), Puzzle (Oikos-Tau, 1996) i Sèrie B (Brosquil, 2001), i una narració dins l’antologia Escrit al Maresme (Quaderns de la Font del Cargol, 2022). Novel·les: L’assalt dels pirates (Edicions de la Vorera, 1991) i Jo també la vaig conèixer (Germania, 1995. Col·lectiu Alba M). Assaig: El quadern d’Albert Calls (El Clavell, 2010), Sa i català (Ara llibres, 2014) i Poesia, llengua i llibertat (Quaderns de la Font del Cargol, 2016). La biografia per a joves Valeri. Valerià Pujol, la revolta de la paraula (Ajuntament de Premià de Dalt, 2022).
Per a televisió ha codirigit la sèrie documental Nosaltres els maresmencs (2011). El seu darrer llibre, a quatre mans amb Damià del Clot, és Dos morts i mig. Un crim ultra al Maresme (Pòrtic, 2026). També ha participat amb un relat en l’antologia Aigua roja (Crims al balneari) (Edicions Xandri, 2026).
Damià del Clot
Damià del Clot (Vilassar de Mar, 1973)
Doctor en Dret. Advocat, politòleg i escriptor. Professor de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona i de Ciència Política a la Universitat de Barcelona. Ha exercit el càrrec d’alcalde de Vilassar de Mar i president del Consell Comarcal del Maresme.
Com a escriptor ha publicat assaig i novel·la. Destaquen Notes d’un viatge de l’infern (Cossetània, 2010) Premi Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar; Absolut Taronja (Columna, 2010) Premi Fiter i Rossell; Una Novel·la Pulp (Llibres del Delicte, 2015); Generació Gintònic (Cossetània, 2016); Ella (Llibres del Delicte, 2019); Breu Enciclopèdia del Crim (Pagès Editors, 2022) Accèssit Premi Ferran Canyameres; Necròpolis i Doble cos (Llibres del Delicte, 2023 i 2025).
Els darrers assaigs són Política-Ficció. L’anàlisi política a través de les sèries de televisió (Editorial UOC, 2018), Lawfare. L’estratègia de repressió contra l’independentisme català (Voliana, 2021), traduït al castellà i l’anglès, Anatomia del Deep State espanyol (Pòrtic, 2022) i Colpisme (Voliana, 2024).
Empar Fernández
Autora de nombroses novel·les de gènere negre i d’història del segle XX (Mentiras capitales, Hotel Lutecia, Irina, La epidemia de la primavera). Les seves novel·les negres (La mujer que no bajó del avión, Maldita verdad) han estat mereixedores de diversos premis literaris.
L’any 2022 va ser guardonada amb el Memorial Antonio Lozano per la seva trajectòria i l’any 2024 El miedo en el cuerpo (Alrevés) va rebre el premi Hammett a la millor novel·la negra publicada en castellà. La seva darrera novel·la de gènere és La vida clandestina (Alrevés).
També ha publicat les novel·les juvenils Som uns pringats i L’accident (Llibres del Delicte), i La Caída, finalista del Premi Edebé a la millor novel·la juvenil l’any 2025.
Ilya Pérdigo Kerrigan
Ilya Pérdigo Kerrigan (Barcelona, 1980)
Editor i professional del sector del llibre. Fundador i editor d’Editorial Clandestina, també va formar part d’Editorial Alrevés, dos projectes des dels quals ha impulsat novel·la negra, narrativa contemporània i la recuperació de veus singulars.
Abans va ser director comercial d’Editorial Urano a Mèxic i agent literari a l’agència Antonia Kerrigan, experiències que li han donat una mirada àmplia sobre l’edició, els drets i la circulació internacional dels llibres. Del 2023 fins al 2026 va presidir EDITORS.CAT, l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.
Jordi de Manuel
Jordi de Manuel (Barcelona, 1962)
Doctor en biologia i professor. Ha escrit una vintena de novel·les i prop d’un centenar de relats. Ha estat guardonat amb diversos premis literaris i tot sovint hibrida el gènere policíac amb la ciència-ficció.
És creador del cicle de l’inspector Marc Sergiot, format per deu novel·les i un llibre de relats, i del Cometavers, un conjunt de novel·les i narracions sobre la devastació de la Terra per l’impacte d’un cometa. A la col·lecció crims.cat, del cicle de l’inspector Sergiot ha publicat la novel·la Foc verd i el llibre Dunes blanques, que conté les novel·les L’olor de la pluja, L’estany negre i El despertar.
jordidemanuel.cat
Jordi Sierra i Fabra
Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947)
Va fundar i/o dirigir les principals revistes de rock a Espanya als anys 60 i 70 i va publicar el seu primer llibre el 1972. Ha escrit més de 600 obres, ha guanyat més de 60 premis literaris i ha estat traduït a 40 llengües. Diverses vegades candidat per Espanya al Nobel de literatura juvenil. Entre d’altres ha rebut el Premi Nacional de Literatura del Ministeri de Cultura, el Cervantes Chico, l’Iberoamericà pel conjunt de la seva obra, la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts, la Creu de Sant Jordi i el Premi Antonio de Sancha de l’Associació d’Editors de Madrid.
El 2004 va crear la Fundació Jordi Sierra i Fabra, a Barcelona, i la Fundació Taller de Letras Jordi Sierra i Fabra, a Medellín (Colòmbia), com a culminació de tota una carrera i del seu compromís ètic i social, i es concedeix el premi que porta el seu nom a un jove escriptor novell. L’any 2013 es va inaugurar el Centre Cultural de la Fundació a Barcelona, Medalla d’Honor de la ciutat el 2015.
Més informació al web oficial de l’autor sierraifabra.com
Jordi Solé
Jordi Solé (Sabadell, 1966)
Llicenciat en Ciències de la Informació, va iniciar la seva carrera professional l’any 1987 com a redactor del Diari de Barcelona. Des d’aleshores ha col·laborat amb El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, El Independiente o la revista Fotogramas. Ha estat redactor en cap de la revista Fantastic Magazine i director de la revista Club Disney.
Habitual de programes de televisió com BCN Magazine (8TV) i El Club (TV3), també ha participat en els programes de RAC1 Interferències i Versió càmping.
És autor del llibre de referència Telemanía, las 500 mejores series de TV de nuestra vida (1999) i de les novel·les Hijo de dioses (2010), Barcelona Far West (2010), La isla de las brumas (2011), Ciutat d’espies (2012), Conspiració a Tàrraco, premi Nèstor Luján de novel·la històrica 2013, La nit de Damballah (2015), Operació Judes (2016), El tigre i la duquessa (2020), Per què no? (2021) i L’any que vaig estimar Ava Gardner, premi Prudenci Bertrana 2023. Ikunde és la seva última novel·la.
Laia Vilaseca
Laia Vilaseca (Barcelona, 1981)
Escriptora i periodista. Apassionada del misteri, el true-crime i la novel·la negra. El 2021 la seva novel·la La noia del vestit blau va arribar a les llibreries amb el segell Rosa dels Vents després d’haver-se convertit en un èxit de vendes durant els tres anys que va estar autopublicada a Amazon, atrapant encara molts més lectors i esdevenint l’autora revelació de la novel·la negra en català.
Amb Quan la neu es fon, l’autora va captivar els lectors amb un thriller trepidant i addictiu en què la natura i el misteri son els protagonistes, i on la seva passió pel misteri i el true-crime es fan més evidents que mai. L’Illa del Silenci és un rural noir que demostra que, malgrat que passin els anys, hi ha morts que no es poden superar fins que no es fa justícia. L’udol de l’aigua és la seva cinquena novel·la.
Laura Gonzàlez
Laura Gonzàlez
Periodista i locutora a RTVE. Des de 2012 que parla de llibres, de ficció negra i criminal a Todos Somos Sospechosos de Radio 3, una coartada perfecta per als amants de la lectura. Amb alguns dels autors presents en el programa, representants de l’escena literària a casa nostra, i arran de la bona acollida del programa, es va publicar Todos son sospechosos, un recull de relats negres
Actualment també dirigeix Sota sospita a Ràdio 4, un espai diari d’entreteniment cultural per a ments despertes, i Artículo 3 a Radio 3 Extra, un espai dedicat a explorar la riquesa cultural del país a través de música en les diferents llengües de l’estat.
Llort
Neix el 1966, creix i, el 1994, es reprodueix. És autor d’una quinzena de novel·les, de cinc més en companyia d’altres, d’una desena de títols infantils i ha participat en deu reculls col·lectius de contes. Escriure li permet matar el temps i molts personatges.
Amb la novel·la Demolició (Clandestina, 2024) va rebre els premis L’H Confidencial 2024 i el BrucNoir 2025 i va ser un dels deu finalistes del premi Òmnium Cultural a la millor novel·la en català del 2025. El 2020 va guanyar el premi Paco Camarasa per la traducció al castellà d’Herències col·laterals.
Short és la seva última publicació.
Mònica Bofill Bacardit
Mònica Bofill Bacardit (Barcelona, 1973)
Viu a Terrassa des del 2013. Té estudis en Investigació Privada per la Universitat de Barcelona i el grau en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya.
Fa vint-i-cinc anys que treballa de mossa d’esquadra, vint dels quals dedicada a investigar delictes contra les persones i setze investigant delictes d’homicidis i assassinats a la Unitat Territorial d’Investigació Metropolitana Nord, a Granollers. Des de fa un any treballa com a Analista Estratègica en el complex central d’Egara, a Sabadell.
La seva passió per escriure ve des de joveneta, però no va ser fins el 2018 que es va apuntar al curs d’iniciació a l’escriptura que l’escriptora Sílvia Alcàntara impartia a Terrassa. Entre els anys 2022 a 2024 també va fer els cursos de Narrativa, Novel·la I i Novel·la II a l’Ateneu Barcelonès.
Mònica Socias
Comunicadora cultural. Dirigeix i presenta els programes radiofònics El Calaix, des d’Ona La Torre per La Xarxa, i T de Cultura per Tarragona Ràdio. Trobareu les seves ressenyes literàries al blog brisafacultura, els articles de premsa al blog elcalaix1, i els maridatges literaris a @brisafacultura. La podeu trobar presentant llibres i actes culturals, moderant taules rodones i organitzant rutes literàries i exposicions.
Productora executiva de la ficció sonora El somni de la ciutat, finalista als Premis Sonor 2023, als Premis de Comunicació Local 2023 i als Premis Ràdio Associació 2024.
Forma part de l’equip de producció i direcció dels pòdcasts Lectures d’estiu de l’Obert per vacances i de Remor de pedra, finalista als premis de periodisme Mañé i Flaqué 2024 i als Premis Sonor 2025. Creadora i directora del pòdcast Veus Indispensables, vida i obra de 7 autores catalanes. Podeu trobar els pòdcasts a la plataforma La Xarxa+.
Núria Cadenes
Núria Cadenes (Barcelona, 1970)
Escriptora, treballa també de periodista i viu a l’Horta Sud. Ha escrit llibres biogràfics, de viatges i de relats (AZ, que va merèixer el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, o el recent En carn i ossos).
Ha publicat les novel·les El banquer; Tota la veritat, que va guanyar el Crims de Tinta; Secundaris; Guillem, guardonada amb el Lletra d’Or i el València Negra, Tiberi Cèsar, que s’endinsa en la vida i el món del segon emperador de Roma.
La seva darrera obra, Qui salva una vida, premi Proa de novel·la, és un tapís que mostra com, a la Cerdanya, durant la Segona Guerra Mundial, un grup heterogeni de persones organitza una efectiva xarxa d’evasió per a salvar tota mena de fugitius del nazisme.
Pep Andreu
Periodista. Forma part del Col·lectiu promotor de Televisió de Mataró (1984). Ha treballat 42 anys a la televisió local, on ha dirigit i presentat diversos formats periodístics. Destaquen el programa cultural Barra Lliure, el debat Pantalla Oberta i la sèrie Entre flors i plantes. Ha estat director del canal m1tv i sotsdirector de Continguts de Mataró Audiovisual.
Fins a la seva jubilació, ha dirigit i presentat el programa diari l’Entrevista de Mataró Ràdio, en què ha conversat amb els autors de la comarca per parlar de les novetats literàries. A més, ha recuperat i contextualitzat notícies de les últimes quatre dècades a través de la secció Arxiu TV de l’informatiu Mataró al Dia de tvmataró.
Abans, va treballar a Cadena 13, Maresme 1 Ràdio i Ràdio Antena del Maresme i va fer corresponsalies a El Periódico i El País. Ha estat articulista d’opinió d’El Punt, edició Maresme. Ha posat veu als programes de TV3 30 Minuts i Sense Ficció. És autor dels llibres Reflexos de Mataró, Camí de Ferro, 150 anys i Modernisme al Maresme.
Pere Jané
Pere Jané (Mataró, 1962)
Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. És inspector i cap de la Policia Local de Premià de Mar. Durant la seva primera etapa professional va ser mosso d’esquadra.
És autor del llibre Crònica d’un compte enrere, un assaig sobre el orígens, l’evolució del cos de Mossos d’Esquadra fins el seu desplegament definitiu.
Aquest any ha publicat Les veritats amagades, una novel·la negra que parla de xarxes criminals per espoli d’obres d’art, però també parla d’amistat, deslleialtat, misteri i dolor en un món de perdedors. Ha participat en diverses jornades sobre geopolítica i ha publicat articles sobre seguretat.
Rafael Vallbona
Rafael Vallbona (Barcelona, 1960)
Escriptor, periodista i agitador cultural. És autor de més de setanta llibres de tota mena, alguns dels quals traduïts al castellà, el francès o l’italià. Ha rebut els premis Just M. Casero i Roc Boronat de narrativa, BBVA Sant Joan de novel·la, Amat-Piniella i Nèstor Luján de novel·la històrica, Ernest Udina de periodisme, Columna Jove i Ramon Muntaner de novel·la juvenil, Ferran Canyameres de novel·la negra, i Cadaqués a Rosa Leveroni i Jocs Florals de Barcelona de poesia, entre altres.
La novel·la negra Tros ha estat duta al cinema amb Pep Cruz i Roger Casamajor de protagonistes.
Salvador Balcells
Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946)
Es considera a sí mateix un autodidacta, tot i tenir estudis universitaris, inacabats, de dret i de periodisme. Al llarg de la seva vida ha fet de fotògraf, llibreter, periodista, editor, administratiu i gestor cultural, compaginant aquestes professions amb una intensa activitat política i ecologista.
Té publicats quatre llibres d’assaig divulgatiu, una dotzena de novel·les negres, policíaques i històriques, i diversos relats curts en obres col·lectives.
Sílvia Cantos
Escriptora. Autora de les novel·les Ulls de nit (2020) i Ferides (2023). Lletraferida i apassionada dels llibres i de la lectura en veu alta. Alma mater del programa de ràdio Històries, amb setze temporades en antena, i del bloc de recomanacions literàries Us recomano…
Implicada en múltiples projectes de promoció de la lectura i, per damunt de tot, lectora compulsiva.
Més informació al web professional de l’autora silviacantos.com
Sílvia Tarragó
Sílvia Tarragó (Barcelona, 1968)
Viu a Cabrera de Mar i va dirigir la llibreria Proa Premià, de Premià de Mar. Ha col·laborat amb mitjans periodístics locals i comarcals. És autora de diversos poemaris i novel·les per a joves i adults. Entre les seves publicacions hi ha L’amor i la lectura (Comanegra, 2018), L’obrador dels prodigis (Columna, 2019), escrita amb Christian Escribà, i La doctora (Ediciones B, 2020).
Els set colors de la Bet (Onada, 2022) és el seu primer àlbum infantil, il·lustrat per Laia Codina.
La seva obra ha estat traduïda al castellà, l’alemany, l’anglès i el romanès. És autora d’una narració dins l’obra col·lectiva Escrit al Maresme (Quaderns de la Font del Cargol, 2022). També ha participat amb un relat en l’antologia Aigua roja (Crims al balneari) (Edicions Xandri, 2026).
Sònia Cervantes
Sònia Cervantes (Barcelona, 1974)
Psicòloga per la Universitat de Barcelona, Màster en Psicologia Clínica i de la Salut, Diplomada en Psicopatologia Infantojuvenil i en Intervenció en contextos de violència intrafamiliar, abús sexual infantil i maltractament psicològic.
Actualment dirigeix el seu centre de psicologia a Barcelona dins l’àmbit de la psicologia clínica d’adults i d’adolescents, la teràpia de parella, l’atenció a víctimes de violència i la mediació familiar. Compagina la seva tasca clínica amb la col·laboració i intervenció puntual en diferents mitjans de comunicació, la docència i les conferències en congressos d´intervenció psicològica.
És autora dels llibres Viure amb un adolescent ( 2013), Vives o sobrevives (2016) i Intensa Mente (2019).
Sònia Guillén
Sònia Guillén (Terrassa)
Llicenciada en Ciències del Treball i Recursos Humans, ha desenvolupat la seva trajectòria professional durant més de trenta anys com a assessora, i ha compaginat aquesta activitat amb la docència universitària com a professora d’innovació.
En l’àmbit literari, ha obtingut els premis Ramon Muntaner 2023 i Manuel de Pedrolo 2022 i una menció com a finalista en diferents certàmens.
Fa tres anys va decidir deixar-ho tot per dedicar-se exclusivament a l’escriptura, després de concloure que havia arribat el moment de fer aquest pas. El principi d’incertesa va marcar l’inici d’aquesta nova etapa. La constel·ladora és la seva nova novel·la i confirma la seva veu narrativa.
Susana Hernández
Susana Hernández (Barcelona)
Ha estudiat Imatge i So i Integració Social, Investigació Privada i Psicologia. Ha exercit de redactora d’esports i locutora de ràdio.
Ha publicat les novel·les La casa roja, premi Ciutat de Sant Adrià 2005; La puta que leía a Jack Keoruac; Curvas peligrosas; Contra las cuerdas; Cuentas pendientes, premi Cubelles Noir 2016; Males decisions, premi Cubelles Noir en català 2018; Los miércoles salvajes; La reina del punk; Mai més; Las lágrimas del caimán, premi Auguste Dupin de Novel·la Negra 2020; Cerveza mexicana, premi Ciudad de Lebrija 2022; De repente la noche, premi Princesa Galiana 2025, i Secrets ofegats.
La seva novel·la Males decisions ha estat traduïda a l’italià.
Ha participat en diverses antologies de gènere i és autora de diverses peces teatrals, imparteix tallers d’escriptura i coordina clubs de lectura.
És codirectora del Festival Premià del Mal.
susanahernandez.net
Xavier Álvarez Llaberia
Llicenciat en Criminologia per la Universitat de Barcelona i especialista en perfilació criminal i psicologia de la investigació. Treballa a la Unitat Central d’Agressors Sexuals dels Mossos d’Esquadra com a analista de conducta i perfilador criminal, tasca que compagina amb la docència universitària.
Ha participat com a assessor de contingut criminal i policial en la sèrie Ciudad de Sombras i ha col·laborat, i continua col·laborant, en diversos pòdcasts i projectes de divulgació sobre criminologia i investigació criminal com a assessor i creador de continguts.
És autor de les novel·les No abandonis quan el rastre és calent i El confident.
Xus González
Xus González (Terrassa, 1978)
Llicenciat en Ciències Ambientals i Comunicació Audiovisual. Va ingressar al cos de Mossos d’Esquadra l’any 2004 i des del 2006 és agent d’investigació avançada a la Divisió d’Investigació Criminal. Ha treballat en tot tipus de casos, i s’ha especialitzat en assalts violents a interior de domicili, on el robatori de droga entre criminals és una de les principals causes.
El 2013 va publicar la seva novel·la debut, Abandonar el juego, i des d’aleshores ha participat i col·laborat en diversos festivals de novel·la negra, com BCNegra i Pamplona Negra. Li van seguir Un trabajo limpio (Reservoir Books, 2022), la primera de la sèrie protagonitzada per la mossa d’esquadra Sílvia Mercado; El corsario (Reservoir Books, 2024) i Nuestra Señora del Abismo/Nostra Senyora de l’Abisme (Reservoir Books / La Campana, 2026).
També col·labora a la revista Qué leer amb la secció mensual «La vida negra», en què analitza i recomana novel·les i assajos dedicats al gènere negre criminal.
Youssef El Maimouni
Youssef El Maimouni (Kars al-Kebir, Marroc, 1981)
És escriptor i coordinador de projectes socioeducatius. Ha publicat Cuando los montes caminen (Roca Editorial, 2021), la primera novel·la sobre la Guerra Civil abordada des de la perspectiva d’un jove marroquí allistat a les troques franquistes. La seva segona novel·la, Nadie salva a las rosas (Roca Editorial, 2023) apropa la realitat dels joves no acompanyats a la ciutat de Barcelona.
Què en diré del dia d’avui (Jande Editorial, 2025) és la seva primera novel·la escrita en català i amb ella desconstrueix el mite occidental de la ciutat de Tànger.