Participants 2025
Luis Aleixandre
Luis Aleixandre Giménez (Vila-real, 1964) és enginyer tècnic industrial.
Ha publicat les novel·les Veinte días desenfocado (2016), Letras cautivas (2017), Días de fútbol (2018), Mil ramos de flores no son suficientes (2020), Dios no baja a los infiernos (2021, 6è finalista del Premi Planeta 2019), Hombres malos (2022, finalista del Premio Sed de Mal del Festival Octubre Negro de Madrid 2021) i La extraña soledad de Hilary Koolin (Premio Internacional de Novela Negra Black Mountain Bossòst 2024).
També ha estat guardonat amb el Premio Fantasti’CS 2017 de microrrelatos, Premio QUBO 2019 de narrativa de Castellón i Premio Vila-real 2022 a la Excelencia Literaria por el Ilmo. Ayuntamiento de Vila-real.
Oriol Canals
Oriol Canals és autor de les novel·les Fills de mala mare, Diví i Els sentinelles de la llibertat. És amant de la novel·la negra, dels thrillers i dels girs argumentals que et deixen amb la boca oberta.
Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat de Barcelona (UB), té una llarga trajectòria professional en el món de la comunicació, que ha desenvolupat al departament de premsa de Nike i al departament de màrqueting del diari Sport i d’El Periódico de Catalunya. Actualment és director de negocis del diari Ara.
Durant els darrers 25 anys ha viscut des dels mitjans els fets que han canviat la nostra història recent.
No dormiràs és la seva quarta novel·la, i actualment va per la 8a edició.
Sílvia Cantos
Escriptora. Autora de les novel·les Ulls de nit (2020) i Ferides (2023). Lletraferida i apassionada dels llibres i de la lectura en veu alta. Alma mater del programa de ràdio Històries amb quinze temporades en antena, i del bloc de recomanacions literàries Us recomano… Implicada en múltiples projectes de promoció de la lectura i, per damunt de tot, lectora compulsiva.
Joan Miquel Capell
Joan Miquel Capell (Barcelona, 1960). Doctor en dret i professor a la Universitat de Barcelona (UB), on imparteix l’assignatura Delinqüència Organitzada i Terrorisme.
Actualment dirigeix el Gabinet de Prevenció i Seguretat de la Diputació de Barcelona. Va ser mosso d’esquadra durant més de trenta anys i va ocupar la màxima categoria del cos, la de comissari.
Ha escrit diversos assaigs i llibres, entre els quals Ser policia i Sóc regidor de seguretat, i ara què? Amb la novel·la Wad-Ras va guanyar el Premi Crims de Tinta el 2018.
Joan Catà
Joan Catà Zaragoza (Mataró, 1959). Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va fer les primeres passes com a periodista a Ràdio Mataró i al diari El Maresme.
Més endavant, es va incorporar a Catalunya Ràdio, on va treballar de corresponsal a París i va integrar l’equip inicial de Catalunya Informació. Després d’uns anys al diari Avui, es va responsabilitzar de la direcció dels Serveis Informatius de COMRàdio.
Més tard, va assumir la direcció de Televisió de Mataró per dur a terme la seva transformació en mitjà públic i el trasllat de la seu al Tecnocampus.
Ara és el Cap del Comitè de Direcció de la Xarxa Audiovisual Local (XAL) i imparteix classes com a professor associat al grau de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Biel Cussó
Biel Cussó (Barcelona, 1979) ha sigut sempre un amant de fer trencaclosques amb les paraules. El seu debut literari va ser el 2012 amb la publicació del primer volum de la saga d’aventures Mindrä. Amb Sang freda, va rebre el Premi Memorial Agustí Vehí – Vila de Tiana 2017 (Crims.cat), novel·la amb la qual va iniciar el seu recorregut dins del gènere negre. Van seguir a aquesta novel·la Camí de cendres (2021), L’herència del dimoni (2024) i, aquest any, Del cel a l’infern (2025).
Jordi Dausà
Jordi Dausà Mascort (Cassà de la Selva, 1977). Autor d’El punt de ruptura, De sobte pensa en mi i Lèmmings, totes tres publicades per Llibres del Delicte; La nit del Gall, publicada per La Campana, i Manual de Supervivència, reeditada per Pagès Editors.
És responsable de nombroses traduccions d’H.P. Lovecraft i altres escriptors clàssics de terror i de gènere fantàstic.
A banda d’escriure és docent i col·labora amb diferents mitjans escrits i amb l’Aula d’Escriptura de Girona.
Rosa de Diego
Rosa de Diego. Empordanesa de naixement, amant dels llibres, de la fotografia i de la cultura en general perquè ens fa persones més reflexives i empoderades.
Porta 11 temporades al capdavant del programa Llibres, píxels i valors a Ràdio 4, on practiquen tres verbs bàsics: inspirar, conversar i transformar. La novel·la negra l’apassiona i sobretot disseccionar-la amb calma.
La ràdio ha estat la seva passió sempre i fa gairebé 30 anys que es dedica a la comunicació, dirigint i creant programes molt diversos.
Raquel Gámez
Raquel Gámez és escriptora i educadora social.
Ha escrit diversos llibres de novel·la, relats i assaig. És l’autora de l‘activitat Assassinat de cambra del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Amb No diguis res va guanyar el premi Millor Novel·la València Negra i amb Malabèstia el premi Ferran Canyameres de novel·la. Alguns callen, altres maten és la seva darrera novel·la.
Des de 2022 és la directora del Festival de Novel·la Criminal en Català CREIXELL.CRIMS.
Laura Gonzàlez
Laura Gonzàlez és periodista i locutora a RTVE.
Fa 13 anys que parla de llibres, de ficció negra i criminal, el mòbil essencial del programa nocturn Todos Somos Sospechosos de Radio 3, una coartada perfecta per als amants de la lectura.
Arran de l’acollida del programa, amb alguns dels autors participants, representants de l’escena literària a casa nostra, van publicar Todos son sospechosos, un recull de relats negres.
Actualment també dirigeix Sota sospita a Ràdio 4, un espai diari d’entreteniment cultural per a ments despertes, i Artículo 3 a Radio 3 Extra, un espai dedicat a explorar la riquesa cultural del país a través de música en les diferents llengües de l’estat.
Andreu Grau
Andreu Grau Fontanals (Terrassa, 1973). Escriptor i documentalista.
En la seva narrativa destaca l’evocació del món adolescent i juvenil, com a Les desventures d’Arquímedes Cadavall, on un jove cerca el seu pare en una Terrassa deserta, i Les fulles mortes, que retrata la ciutat als anys vuitanta.
Un altre dels fils conductors de la seva obra és la descripció del món contemporani. Ni aquesta tarda, ni cap altra ens situa a la postcrisi immobiliària. A Les ales de l’arna, un sanador espiritual tracta de fer-se un nom en una Barcelona distòpica. Amb Travessa el buit, on seguim un assassí en un futur pròxim, guanya el premi Ferran Canyameres de Novel·la 2024.
Jordi Grau
Jordi Grau i Ramió (Girona, 1957). Periodista. Vicepresident d’Hermes Comunicacions, editora d’El Punt Avui, del qual va ser director adjunt i director a les comarques gironines. Va ser el primer director de L’Esportiu de Catalunya i ha treballat a Ràdio Girona (SER) i al Diari de Girona. Presenta setmanalment La Ciutat dels Llibres a Televisió de Girona i La Xarxa.
És vicedegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i president de la demarcació de Girona.
És autor amb Tura Soler de Sense Pietat (2025) i Sense càstig (2023), on descriuen crims reals que van viure com a periodistes. Ha escrit Puigdemont, el president KRLS, i va coordinar i és coautor de Les Pilotes dels Borbons, Els Borbons en pilotes i Diari d’una retirada.
Guillem Homet
Guillem Homet és psiquiatre i director mèdic de la Comunitat Terapèutica del Maresme. També és director del màster en Salut Mental Comunitària de la Universitat de Barcelona (UB) i docent en diferents universitats de Llatinoamèrica.
Fa 20 anys que col·labora en cooperació internacional a Nicaragua.
Fàtima Llambrich
Fàtima Llambrich és periodista i fa crònica judicial i policial als informatius de TV3. Llicenciada en criminologia i postgraduada en perfilació criminal, és autora de dos llibres de no-ficció: Sense Cadàver/Sin Cadáver (Ara Llibres, 2016), un true crime, i Brots de Narcosocietat (Columna, 2023), que combina la crònica i el reportatge periodístic.
Els dissabtes d’estiu ha participat al programa El Suplement de Catalunya Ràdio amb la secció La lletra menuda.
Cristina Manresa
Cristina Manresa Llop és comissària dels Mossos d’Esquadra. Porta 34 anys de servei i ha estat cap de diferents Regions Policials. Actualment és la Directora de l’Escola de Policia de Catalunya.
Lectora de novel·la negra, fundadora i membre del club de lectura dels Mossos d’Esquadra, assessora escriptors, realitza conferències i participa en festivals.
Àlex Martín
Àlex Martín Escribà (Barcelona, 1974). Professor de Llengua i Literatura Catalanes i codirector del Congreso de Novela y Cine Negro en la Universidad de Salamanca (USAL).
Part de la seva activitat investigadora se centra en l’estudi del gènere negre i policíac en llengua catalana i castellana.
És autor de diverses publicacions i director de la col·lecció «crims.cat» de l’editorial Clandestina.
Andreu Martín
Andreu Martín (Barcelona, 1949) és un destacat escriptor de novel·la negra i policíaca.
Va debutar el 1979 amb Muts i a la gàbia, i va guanyar el premi Círculo del Crimen per Pròtesi, adaptada al cinema per Vicente Aranda. Ha rebut diversos guardons, com el Deutscher Krimipreis, tres premis Hammett i el premi Alfons el Magnànim.
També ha escrit novel·la eròtica amb Espera, ponte así; esportiva amb Hat trick, i juvenil amb el personatge Flanagan, creat amb Jaume Ribera, que va obtenir el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil el 1989.
Dora Muñoz
Dora Muñoz (Palma,1954) va treballar com a psicopedagoga a diferents centres educatius, el darrer, l’escola de la presó de Palma.
Ha escrit les novel·les Massa mares per un fill (2016), finalista al premi Tuber Melanosporum de Morella Negra; Caliu sota les cendres (2018), finalista al premi Cubelles Noir; Arrels i ales (2022), premi Cubelles Noir 2023 a la millor novel·la escrita per una dona en català, (publicades per Llibres del Delicte); Sol d’hivern (Edicions Xandri, 2024) i Error de càlcul, Premi Memorial Agustí Vehí – Vila de Tiana 2025 (Crims.cat).
Mallorca i la seva realitat social, pobresa, delinqüència, gentrificació, turisme i massificació, són sempre presents a la seva obra, amb un intent de reflectir críticament el que l’envolta.
Anna Punsí
Anna Punsí Lladó (Vilafant, 1978). Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i col·labora amb diversos mitjans de comunicació.
Va començar com a periodista a SER Catalunya, on es va ocupar de la secció de Successos i Tribunals entre el 2004 i el 2021. Actualment, és la directora de Continguts de True Crime Factory, la productora de Carles Porta que fa Crims, Luz en la Oscuridad i ¿Por qué matamos?
És coautora amb Marta Freixanet de La noia de Portbou. També ha escrit L’amor que sempre queda, sobre el dol i la resiliència.
El 2020 va rebre ex aequo el reconeixement de Millor Professional de Ràdio atorgat per Ràdio Associació de Catalunya.
Rosa Ribas
Rosa Ribas (El Prat de Llobregat, 1963) va estudiar Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona (UB). Va residir trenta anys a Alemanya, on va exercir la docència a les universitats de Frankfurt i Heilbronn.
És autora de la sèrie de la comissària Cornelia Weber-Tejedor i de la Trilogía de los años oscuros, escrita amb Sabine Hofmann.
Amb Un asunto demasiado familiar inicia una nova sèrie protagonitzada per una família de detectius. La seva obra més recent, Los viejos amores, és la quarta d’aquesta la sèrie. Altres títols són La detective miope, Lejos i el relat autobiogràfic Peces abisales.
Algunes de les seves obres han estat traduïdes a l’alemany, català, anglès, francès, italià, polonès, txec i japonès.
Xavier M. Romagueras
Xavier M. Romagueras (Barcelona, 1959). Periodista, consultor cultural i divulgador de la historieta.
Va ser el responsable de la secció «Los cómics» a Radio 5 Todo Noticias, emès en àmbit nacional, i del programa setmanal Te veo, tebeo, a RNE a Plasència i a Badajoz.
Va codirigir el curs d’estiu 100 anys de narrativa dibuixada, organitzat el 1996 pel CEXECI (Centro Extremeño de Estudios y Cooperación con Iberoamérica).
Darrerament, en el marc del Pla de Foment de la Lectura a Extremadura, ha preparat l’exposició «Un món d’històries en vinyetes», que s’ha pogut veure a instituts, biblioteques i cases de cultura. Manté el blog «Trazo de Tinta».
Anna Sàez
Anna Sàez Mateu (La Granja d’Escarp, 1969). Filòloga i periodista, actualment és directora del diari Segre.
Ha guanyat premis periodístics com el Pica d’Estats, el Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere o el Tasis-Torrent. Ha col·laborat a Catorze, RAC1, Catalunya Ràdio, Descobrir i Sàpiens. Ha publicat diversos llibres, l’últim dels quals és Batre records (Fonoll).
Es va iniciar en la ficció amb el conte Pobra Pilar, publicat al recull Assassins de Ponent (Llibres del Delicte) i, des d’aleshores, ha publicat relats dispersos.
Ara presenta L’enverinadora (Pòrtic), un true crime molt personal ambientat a la casa on es va criar i on fa noranta anys s’hi va cometre un assassinat múltiple.
Cristina Salad
Cristina Salad García de Vinuesa és maresmenca per naixement i convicció. Fa gairebé 30 anys que es dedica a la comunicació. Va començar a la ràdio del seu poble, Canet de Mar, per casualitat (i gràcies a la seva mare que la hi va empènyer). Exerceix el periodisme en mitjans de proximitat perquè totes les històries han de ser explicades i als pobles passen coses molt interessants.
Defensa fermament els mitjans de proximitat i la importància que tenen en un món globalitzat. A Mataró Ràdio, on ha treballat gairebé 18 anys, ha difòs notícies de tota mena.
Ara fa de corresponsal al Maresme per a RAC1, on explica històries purament locals. També fa comunicació corporativa i és feliç fent de mare, mentre no es perd per seguir sent dona.
Tura Soler
Tura Soler (Santa Pau, 1963). Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Periodista del diari El Punt des de 1986, del qual és redactora en cap d’investigació. Ha estat cronista de Presència i corresponsal de la revista especialitzada en successions Així són les coses fins al seu tancament. Col·labora amb el programa Crims, tant a la ràdio com a la televisió i també al programa Tot es Mou.
Coautora d’Estampes del Segrest d’Olot i de Terra de Crims (relats negres de ficció). Escriptora d’El que m’han ensenyat els morts, per entendre millor la vida -memòries del forense Narcís Bardalet. Autora d’El pantà maleït.
Guanyadora del premi Rahola 2013, amb Cara a cara amb l’assassí en sèrie, i del Rahola 2019 amb El Misteri de Susqueda, recull d’articles que també va guanyar el premi d’investigació Josep Maria Planas. Guanyadora amb altres autors, entre ells Jordi Grau, del Rahola 2021 per una radiografia sobre la justícia publicada a la Revista de Girona.
Ferran Vila
Ferran Vila Comas fa 30 anys que va entrar al cos dels Mossos d‘Esquadra. L’inici, l’estiu de 1995, de pràctiques a Girona; la tardor de 1995 va anar a Santa coloma de Farners, on va estar quatre anys patrullant, i el 1999 va entrar al departament d’Investigació al mateix destí, fins que el 2002 va anar a Arenys. L’any següent va de caporal a Premià de Mar, fins que guanya plaça a Investigació a Arenys, on va portar el Grup de Salut Pública fins al 2010, quan va a la UTI de Granollers com a responsable del Grup de Salut Pública Regional. El 2015 torna a Arenys amb gent amb qui fa més de 20 anys que intenten lluitar contra el tràfic de drogues.
Paz Velasco
Paz Velasco és jurista, criminòloga, escriptora i divulgadora.
Especialista en delictes violents i personalitat psicopàtica. Analista criminològica en mitjans de comunicació (Horizonte, Cuarto Milenio, Y ahora Sonsoles, Si amanece nos vamos…). Directora de la revista criminològica Quadernos de Criminología.
Professora a les universitats Internacional de València (VIU) i Catòlica de Múrcia (UCAM), i directora acadèmica de la Societat Internacional de Criminologia Aplicada (SICA).
Autora dels llibres Criminal-mente (2018), Homo Criminalis. El crimen a un Clic: Los nuevos riesgos de la sociedad actual (2021) i Muertes nada accidentales. Un decálogo de motivos para matar (2023), i d’articles d’investigació criminològica.
Va participar en el documental El caso Wanninkhof-Carabantes (2021) de NetFlix.