Participants 2024
Joaquim Aguilar
Periodista. Va créixer a Reus, i per això es considera reusenc, i viu a Vilassar de Dalt. Fa més de vint anys que treballa a l’emissora de ràdio municipal de Premià de Mar, on ha desenvolupat funcions i tasques diverses, principalment a la redacció d’informatius. Tot i aquesta trajectòria professional vinculada a la premsa i a l’actualitat, la seva dèria és la comunicació en un sentit ampli, i ha pres part en diversos projectes de comunicació corporativa. Els últims temps s’ha llançat a escriure la seva primera novel·la, que aviat veurà la llum.
Xavier Aliaga
Nascut a Madrid, va créixer a la localitat valenciana de Xàtiva. Va estudiar Filologia catalana i, com a periodista, ha treballat per a diferents mitjans de comunicació com El País. Ha publicat la novel·la Si no ho dic revente, Premi de narrativa Vila de la Lloseta. El 2008 va guanyar el Premi Andròmina de narrativa amb Els neons de Sodoma i el 2011 el Premi Joanot Martorell de narrativa de Gandia amb la novel·la Vides desafinades. Això no és un western és la seva darrera obra.
Xavier Álvarez
Premianenc des de 1987, és escriptor i Mosso d’Esquadra, llicenciat en Criminologia i especialitzat en l’anàlisi de la conducta i el perfil criminal. Actualment treballa com a analista del comportament criminal a la Unitat Central d’Agressions Sexuals. Tot i que es va iniciar en l’escriptura de jove, va ser gràcies a dos premis de relats curts policials que va fer el salt a la novel·la amb No abandonis quan el rastre és calent (Ed. Amsterdam, 2016). Des d’aleshores, ha col·laborat en manuals de criminologia, com el Manual de perfilación criminal y análisis de la conducta criminal (Ed. Pearson, 2016), i en obres de ficció, com el recull de relats breus policials Mossos d’Esquadra: Els casos de ficció (Ed. Alrevés, 2019). La seva última novel·la és El confident (Ed. Rosa dels Vents, 2023).
Pep Andreu
Periodista. Forma part del Col·lectiu promotor de Televisió de Mataró (1984). Ha exercit diferents funcions organitzatives i ha dirigit i presentat diversos formats periodístics. És sotsdirector de continguts de Mataró Audiovisual. Dirigeix i presenta el programa diari l’Entrevista de Mataró Ràdio. Va treballar a Cadena 13 Maresme i Ràdio Antena del Maresme i va fer corresponsalies als diaris El Periódico i el País. Ha estat articulista d’opinió del diari El Punt, edició Maresme. Ha posat veu als programes de Televisió de Catalunya 30 Minuts i Sense Ficció. És autor dels llibres Reflexos de Mataró, Camí de Ferro, 150 anys i Modernisme al Maresme.
Emili Bayo
Des que va debutar com a novel·lista l’any 1997 amb Traïdors i covards, ha publicat La resta del món (Premi Ciutat de Mollerussa), Projecte de felicitat (Premi per a Projectes de Fundació Enciclopèdia Catalana) i L’edat de les paraules (Premi Llorenç Villalonga de Novel·la). També és autor dels reculls de contes Ampolles mig buides i Tot el que et vull dir, i de la novel·la juvenil Premonicions. Pasta fàcil és la seva darrera obra.
Albert Calls i Xart
Periodista en mitjans de premsa comarcal (Capgròs, La Clau i Tribuna Maresme) i diaris com El Punt, Avui i Ara. Editor de Quòrum Llibres i Quaderns de la Font del Cargol i activista cultural. Ha publicat els poemaris La mort (1992, Premi Amadeu Oller ex aequo), Arquitextures (1998) i Taquicàrdies (1998); els llibres de relats Contes ràpids (1991), Puzzle (1996) i Sèrie B (2001); la novel·la L’assalt dels pirates (1991); i els assaigs El quadern d’Albert Calls (2010), Sa i català (2014) i Poesia, llengua i llibertat (2016). Per a la televisió va codirigir la sèrie documental Nosaltres els maresmencs (2011).
Sílvia Cantos
Escriptora. Autora de les novel·les Ulls de nit (2020) i Ferides (2023). Lletraferida i apassionada dels llibres i de la lectura en veu alta. Alma mater del programa de ràdio Històries amb catorze temporades en antena, i del bloc de recomanacions literàries Us recomano… Implicada en múltiples projectes de promoció de la lectura i, per damunt de tot, lectora compulsiva.
Ure Comas
Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant cinc anys va ser redactora de successos al diari El Punt al Maresme, quan aquest rotatiu tot just acabava d’obrir edició a la comarca. Més endavant, va passar a l’edició de Girona, on primer va ser redactora d’internacional i després d’economia i societat. La seva experiència professional ha estat sempre vinculada al periodisme local i de proximitat. Actualment és cap de secció de l’edició de Girona del diari El PuntAvui.
Biel Cussó i Ventura
Va començar a escriure una mica seriosament quan va néixer el seu primer fill, i les dues primeres novel·les (la saga Mindrä, 2012 i 2013) van estar impregnades d’aventures, innocència i fantasia. Més endavant, la negror va reclamar el seu espai i es va començar a sentir còmode escrivint sobre la part més fosca de l’existència humana. I així, a poc a poc, les vides escrites han anat arribant, una rere l’altra: Sang Freda (Premi Agustí Vehí – Vila de Tiana 2017), Camí de cendres (2021) i L’herència del dimoni (2024).
Pere Figueras i Vigara
Llicenciat en Història de l’Art per la UAB, ha estat documentalista i membre del patronat de la Fundació Arxiu Tobella – Terrassa. És autor d’obres sobre història gràfica, membre fundador del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i de la revista Terme. És periodista i membre de l’Associació Professional d’Informadors Turístics de Barcelona. Com a publicista, ha estat director de producció publicitària de la multinacional UPN i de Ràdio Club 25, i director d’art i director creatiu de diverses agències. El 2022 va ser guardonat amb el IX Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana per la novel·la Fets caldo.
Yago García Zamora
Graduat en Periodisme i màster en Periodisme Literari per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat cròniques i reportatges en diversos mitjans, i el seu treball Un sueldo para Mr. Burns va rebre la menció especial del jurat del Premi de Periodisme Literari organitzat per la UAB i Angle Editorial. El seu primer llibre és Qui va matar l’Helena Jubany? Es va acostar al cas Jubany l’any 2016, quan els arxius dormien als calaixos del jutjat. Des de llavors ha investigat el cas amb la complicitat de les famílies Jubany i Careta i ha tingut accés privilegiat a fonts i documentació inèdita. Con a màxim expert en el cas, ha col·laborat amb Crims, Equipo de investigación, En el punto de mira i altres programes. L’any 2020 va començar a assistir a les reunions d’Alcohòlics Anònims. De la investigació que es va allargar més de dos anys i de les històries recollides va sorgir el seu segon llibre La primera copa.
Laura Gonzàlez
Porta 13 temporades al capdavant del programa diari Todos somos sospechosos de Ràdio 3, dedicat a la novel·la negra i el thriller, i un total de 24 davant del micròfon. Es dedica a la comunicació cultural i la seva especialitat són els llibres. Ha dirigit tot tipus de programes: d’actualitat, de música, de societat, però el què més li agrada és parlar d’històries de crims. Actualment també condueix l’espai “Sota sospita” de Ràdio 4 i “Artículo 3” a Ràdio 3.
Miquel Àngel Gonzàlez
Inspector en cap de l’ABP de Premià de Mar de Mossos d’Esquadra.
Abans d’aquesta destinació, va estar en les comissaries de Granollers, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Arenys i Rubí, i va ser cap de l’Àrea d’Investigació Criminal de la Regió Policial Metropolitana Nord.
Roger Heredia Jornet
És de les Terres de l’Ebre, de la Torre de l’Espanyol, tot i que fa 15 anys que viu a Barcelona. Llicenciat en Dret i Postgrau en Lideratge Institucional i Gestió de Polítiques Públiques per la Universitat de Vic–Universitat Central de Catalunya. El 2005 va entrar al Cos de Mossos d’Esquadra i ha dedicat gairebé tota la seva carrera professional a la policia científica, a la Unitat Central d’Inspeccions Oculars, on és caporal. Des del 2009, representa la Divisió de Policia Científica dels Mossos d’Esquadra en diversos projectes de la policia científica en l’àmbit de la Comissió Europea.
Una de les seves passions és la recuperació de la memòria històrica, concretament, en l’àmbit de la identificació dels desapareguts i les fosses comunes de la Guerra Civil espanyola. És el president del Banc d’ADN de familiars de desapareguts de la Guerra Civil i Postguerra espanyola.
També col·labora com expert en seguretat en diversos programes de ràdio i televisió de Catalunya, com TV3 o Catalunya Ràdio.
Toni Hill
Escriptor i traductor. Autor de la trilogia de l’inspector Salgado El verano de los juguetes muertos, Los buenos suicidas i Los amantes de Hiroshima. També ha publicat Los ángeles de hielo, Tigres de cristal, El oscuro adiós de Teresa Lanza, El último verdugo i La hora del lobo. Les seves novel·les han estat traduïdes a diversos idiomes.
Antònia Huertas
Doctora en matemàtiques, professora i investigadora universitària especialitzada en intel·ligència artificial; també coordina clubs de lectura i és escriptora i editora.
En l’àmbit literari, ha publicat la trilogia de Beppa Mardegan, Alterworld (2015, reeditada el 2023), Incognitus (2018, reeditada el 2023 i finalista a la millor novel·la en castellà al Festival Cubelles Noir 2019), i Katharsis (2024). Per aquesta trilogia és considerada per molts l’escriptora que inaugura el gènere de tecnothriller en castellà. També ha publicat articles de divulgació sobre gènere i TIC, i sobre ètica i intel·ligència artificial.
Núria de José
Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (1994). És la responsable del servei de Redacció de La Xarxa (Xarxa Audiovisual Local) i vicedegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya. A La Xarxa també ha estat responsable del servei de Coordinació. Va ser directora de Continguts de COMRàdio durant quatre anys i directora de Ràdio Premià de Mar durant prop de dotze. Va començar a exercir el periodisme en els serveis d’esports de Televisió de Mataró i del diari Crònica de Mataró, entre d’altres col·laboracions en mitjans locals de la comarca del Maresme.
Josep Antoni López Garzón
Diplomat en turisme per la UdG. Mosso d’Esquadra des de l’any 1997. Ha treballat a Vic, Cervera, Cerdanyola, Barcelona, Manresa, Granollers i al Complex Central Egara (serveis centrals). Ha liderat equips d’investigació bàsica, avançada i especialitzada des de l’any 2003. Actualment (des de desembre de 2023) està al càrrec de l’equip d’investigadors de l’Àrea Central del Cibercrim. Li agrada molt llegir, en especial la novel·la històrica i la negra.
Agnès Marquès
Periodista. Vinculada durant molt anys a la televisió de Catalunya, especialment als telenotícies però també en els últims anys dirigint magazins informatius. L’últim, Planta baixa a TV3 i abans, durant cinc anys, el magazín nocturn No ho sé, de RAC 1.
A banda d’això, s’ha dedicat a la docència a la universitat i ha escrit una novel·la titulada No ho diguis a ningú. Actualment està escrivint la segona novel·la.
Núria Martínez
Va cursar els estudis de Magisteri a la UB i l’itinerari de novel·la a l’Ateneu Barcelonès.
Lectora compulsiva, té un bloc literari, La màgia dels llibres, a més de col·laborar fent ressenyes en altres pàgines. Coordina el Club de Lectura de novel·la negra i el Club de Lectura general de la biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell. Des del 2022 és la comissària del festival de novel·la negra en català Taradell Negre.
Com a escriptora té publicats tres relats, dos en reculls col·lectius i un a la revista de creació literària Inèdits. El 2018 va publicar la seva primera novel·la, Peces d’un trencaclosques i el 2024 Bruta i esquinçada.
Rafa Melero Rojo
Lleidatà d’adopció, tot i que va néixer a Barcelona. Mosso d’Esquadra de professió, va treballar i liderar grups com el d’Homicidis, contra la Salut Pública o Patrimoni. La seva vida ha estat sempre lligada a l’atletisme, i en va ser campió de Catalunya diverses vegades sempre en proves de mig fons. El 2013 va publicar la seva primera novel·la, La ira del Fènix, i el 2017 va guanyar amb la novel·la Ful el 1r Premio de Novela Cartagena Negra 2017. Dragones de papel és la setena i última novel·la publicada.
Graziella Moreno
Escriptora i jutgessa. Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona. El 1991 entra a treballar a l’Administració de Justícia i des de 2010 ocupa la plaça de magistrada del jutjat Penal número 6 de Barcelona.
Ha publicat les novel·les Juegos de maldad (2015), El bosque de los inocentes (2016), Flor seca (2017), Invisibles (2019 – premiada per la Fundació QSD Global), El salto de la araña (2020 – guanyadora del IV premio Negra y Mortal a la millor novel·la nacional del festival La mar fosca i Premi Letras del Mediterráneo de la Diputació de Castelló). El 2021 va rebre el III Memorial Antonio Lozano del Festival Granada Noir, pel caràcter social de les seves obres. La darrera novel·la publicada és Los animales de ciudad no lloran.
Jordi Navarri i Ginestà
Químic de formació i escriptor en català per vocació. Disposa d’un reguitzell d’articles publicats a la revista Excursionisme de la UEC, fruit de la seva afició per caminar i descriure la realitat que l’envolta, sigui amb una càmera fotogràfica o amb paper i ploma.
Darrerament s’ha decidit a explicar paisatges i fets que mai no coneixerà, i arran d’això compta amb tres obres, dues dins del gènere de la ciència-ficció, la tercera en el camp de la novel·la negra.
Va debutar com a novel·lista amb El cinquè oceà, (2003) finalista del XXII Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil. Més endavant va veure la llum Somnis entre Anells (2015), guardonada amb el VIII Premi Vicent Andrés Estellés de Narrativa Científica.
El 2024 ha aparegut el seu treball més tèrbol, Wadington, guanyadora dels Premis Literaris Vila de Porreres 2024.
Jaume Albert Ollé
Ha dedicat la seva vida professional a la gestió patrimonial i financera. D’arrels lleidatanes, passa temporades a la Vall Fosca. Aficionat a la novel.la negra, guardonat amb relats curts al Premi El Vi Fa Sang el 2018 i 2019, i Segre de Negre el 2021. Ha publicat tres novel·les amb base històrica: Els llops sempre tornen (2019), Xiula la mort (2021) i Mentre duri la flama (2023). Amb L’home de Praga fa el salt al gènere negre i d’espionatge.
Lluís Riera Porta
Actualment viu a Castelló d’Empúries. Educador social de formació, ha treballat més de vint-i-cinc anys en el camp social, en àmbits com les drogodependències i els serveis socials. Apassionat de la literatura i la música, toca el baix des de l’adolescència. Va formar-se com a escriptor al Laboratori de Lletres de Barcelona. Ha publicat el llibre de relats Contes bruts (2023) i L’escorxador (2024), novel·la guanyadora de l’XI Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana.
Bru Rovira Jarque
Periodista i reporter. Actualment mig retirat. Ha treballat en diferents mitjans, i va ser reporter de La Vanguardia durant 25 anys, especialitzat en temes socials i internacionals.
Ha publicat, entre d’altres, les obres Maternitats (2004), Áfricas: cosas que no pasan tan lejos (2006), La vida a tragos; historias de Guatemala (2009), Solo pido un poco de belleza (2016). El seu darrer llibre és la novel·la Matar el director (2024).
Maria Sardans
Va néixer en una família de devots a la lectura i viatgers incansables, vicis que ha heretat. De nena, es passava les tardes a la biblioteca, fins que la feien fora. Va estudiar biblioteconomia i guions audiovisuals, però la seva feina sempre ha estat en el mon de l’empresa com a executiva, primer del sector tecnològic i després del sector de la moda i el luxe. Ha escrit un guió sobre el personatge històric de Guillem de Berguedà, una colla de fanfics en anglès i dues novel·les negres amb el personatge de la Valentina Palau. La primera, L’àngel negre, va guanyar el Premi Cubelles Noir a la millor novel·la negra escrita per una dona en català l’any 2020.
Maribel Torres García
Té publicats dos reculls, De somnis i cendres (2003) i Ossos de Fira (2018) i diversos contes en reculls col·lectius, entre ells Assassins de Girona i Delinqüents. El 2016 va guanyar el 1r Premi de l’Associació Garrotxa Cultura, el 2017 el Premi de Teatre de Benissa i el 2022 el Premi de relats Joan Castelló d’Eivissa.
En el camp de la novel·la, en té tres de publicades a Llibres del Delicte amb els mateixos detectius: El despertar del navegant (2019), finalista als premis Cubelles Noir i Morella negra; Aquí mano jo (2021), finalista al premi Cubelles Noir i guanyadora del Premi de Novel·la Negra en català de Lloret de Mar, i Cartes Marcades (2023).
Claudina Vidal
Va començar com a metgessa forense interina l’any 1986 a l’Hospitalet de Llobregat, i després a Igualada fins que va treure l’oposició de metgessa forense titular el 1990 i va tornar a l’Hospitalet de Llobregat.
Va formar part, com a metgessa forense, de l’equip català que va intervenir en la catàstrofe del tsunami a Tailàndia el gener de 2005, i en altres situacions, com ara l’accident ferroviari amb víctimes múltiples de Castelldefels l’any 2010 i l’accident de Germanwings el 2015, formant part dels equips de la presa de dades antemortem, conjuntament amb la policia científica, a l’aeroport de Barcelona.
Subdirectora de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat des de 2008 al 2017 de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya.
Capacitada en Psiquiatria Legal i Forense, actualment compagina les funcions de metgessa forense als Jutjats d’Instrucció i de Primera Instància.
